I he decidit dedicar-me a descansar. No he fet cap exercici físic i m'he dedicat a llegir un llibre. Al vespre ja no em trobava tant cansada però començava a tenir una mica de neuropatia als peus.
Demà vaig a donar sang i el divendres em dónen els resultats a la visita amb l'oncòleg. Igualment considero que avui és el meu últim dia del tractament. Això vol dir que he fet arribat al cim del meu K-2 particular. Ara toca la baixada. Diuen que la major part dels accidents a la muntanya es dónen a les baixades. Quan pugem tenim totes les energies centrades en fer pic, però quan baixem ja estem molt cansats i és quan es pot caure fàcilment. Curiosament, la treballadora social també em va dir que per alguna gent és més dura la recuperació que el tractament. Jo crec que per mi no serà així, però aniré amb compte. Com aquí diuen: "Espera't el millor, prepara't pel pitjor". Doncs en això estem.
Ara ja no escriuré cada dia al blog. Només de tant en tant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada