Porto ja gairebé dos mesos treballant i cada dia em trobo millor. El cabell em va creixent i ja no he de menjar 500 calories de més cada dia per mantenir el pes, tot i que sempre tinc gana. Ja no tinc palpitacions ni tremolors però encara tinc fogots cada dues hores. La medicació em fa estar endormiscada contínuament i només prenc cafè quan he de conduir perquè quan ho faig em fa mal l’esòfag. Segueixo tenint els leucòcits molt baixos (2.2K/uL quan el normal és 4.0-11.0K/uL) i per tant vaig amb cura de no apropar-me a gent malalta. Al principi patia molt perquè agafo el tren cada dia però ara ja m’he acostumat i he llegit que només comença a ser perillós quan s’està per sota de 1.5K/uL. Curiosament la última setmana tinc a prop quatre persones de la feina que estan tots passant per un refredat i/o grip i no m’he preocupat. Vaig amb compte de rentar-me les mans més que mai, no tocar-me la cara i evitar els llocs comuns quan hi ha molta gent.
Aquestes últimes setmanes he aprofitat per fer una mica de reorganització de la meva vida. Canvio les prioritats. Per exemple, hem anat a ballar diversos dimecres amb noies que he conegut en grups de suport de càncer a Sunnyvale, on feien música a l’aire lliure. D’altra banda, m’he desapuntat de Toastmasters i el temps que hi dedicava el dedicaré a fer classes particulars d’alemany. Ara tinc una professora molt bona amb la qual ens trobem un cop per setmana. He descobert que això és més efectiu i em surt al mateix preu que anar al Goethe de San Francisco i inverteixo menys hores amunt i avall, tot i que trobo a faltar els companys de classe.
Diuen que per agafar un nou hàbit es necessiten tres setmanes. Així doncs les últimes setmanes ja he adquirit l’hàbit de: 1)anar a caminar cada dia una estona a pas super-ràpid, 2)fer peses almenys un dia a la setmana, 3)menjar proteïna a cada menjar, 4)menjar peix almenys dos cops per setmana, 5)prendre te verd regularment, 6)canviar de tipus d’esport per no carregar les articulacions dels genolls (faig bici, el·líptica i he començat a córrer altra vegada), 7) parlar amb algú de qualsevol cosa; i el més difícil per mi 8) no fer res de tant en tant.
Com que el que em recomana el metge és fer activitat aeròbica diàriament l’Artur m’ha regalat el nou Fitbit Charge HR que mesura la freqüència cardíaca. O sigui m’ho passo bé mesurant més coses. Sabíeu que faig de mitjana 14 quilòmetres diaris?
El curs de supervivència després del càncer va acabar molt bé. Un dia ens preguntaven què és el que voldríem que la gent recordés de nosaltres si no hi som i se’m va acudir que el que jo sempre recordo de les persones que he perdut és si eren bones persones o no. Ja sé que és molt subjectiu però realment és el que més desitjaria que la gent recordés de mi. Del curs, ningú volia ser recordat per haver tingut èxit en la vida professional o la quantitat de coses que havia fet, o si havia sigut molt bo en alguna cosa. En realitat a la vida volem altres coses.
Encara vaig a la classe de pintura, ara estem en fase de pintar postes de sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada