Canvi de medicació

Recentment he tornat a anar de metges. Primer em van fer la tomografia computada de l'abdomen per saber si hi havia alguna cosa al voltant del fetge. Per sort es van adonar que era la vesícula biliar i que era normal. Dies més tard he tingut la segona revisió amb l'oncòleg després de la quimio. En principi tot anava bé però em va tornar la regla, cosa que jo ja no m'esperava, i això implica un risc més elevat del meu tipus de càncer ja que els ovaris tornen a treballar i produeixen estrògens. Per a baixar aquest risc em donaran una injecció mensual que em suprimirà els ovaris. Aquesta injecció també anirà acompanyada d'un canvi de medicació: deixaré de prendre el Tamoxifen i començaré a prendrem inhibidors de l'aromatasa. Lo bo del canvi és que té més bons resultats que el Tamoxifen en reducció de recurrència del càncer, lo dolent és que els inhibidors de l'aromatasa provoquen osteosporosis i que la injecció mensual me l'hauran de posar a l'ambulatori sempre, cada 4 setmanes exactes, cosa que em farà dependre altra vegada d'anar al metge regularment. I això durant cinc anys, com a mínim.

Pel proper mes em mesuraran la densitat dels ossos per poder monitoritzar la osteosporosis, si apareix; em faré el primer mamograma després de diagnosi; i em faran una revisió mèdica regular per mirar colesterol i temes comuns. Una altra visita programada que tinc és amb la ginecòloga. La última vegada que vaig anar em va descobrir uns miomes (tumors benignes) a l'úter que eren relativament grans (2.5cm) i que normalment creixen amb estrògens. La ginecòloga em va dir que si tornaven a créixer potser m'haurien d'operar per treure'ls, però ella esperava que no creixerien mentre no em tornés la regla. Com que això ara ha canviat però també em provocaran la supressió dels ovaris, també m'hauran de fer un seguiment d'aquests miomes. Total: no s'acaba mai.

Mentrestant la vida segueix d'una manera plàcida. Ja torno a tenir molta feina al laboratori, però intento mantenir la meva caminada dels migdies i no treballar més de vuit hores diàries. Estic contenta que he estat aprenent unes tècniques noves al laboratori que feia temps que volia aprendre. Aquí ha començat a fer bastant de fred (als matins estem a 6C), i fins i tot alguns dies ha plogut. Jo segueixo tenint fogots, tot i que menys intensos, i a la nit estic dormint millor. El cabell segueix creixent a poc a poc i tinc zones on se me'l veu ondulat. Contínuament tinc gana però em controlo de no menjar massa i segueixo intentant menjar supersà. Segueixo fent cursos a l'EdX i Coursera sobre diverses coses i ara m'estic aficionant a programar amb Python. Segueixo amb les classes d'alemany, llegint i creant noves idees per la meva novel·la. Intento fer les meves estones diaries de mindfulness i de respiració profunda.
Ja hem fet el nostre primer cap de setmana d'acampada amb tenda lluny del cotxe, a la Sierra. Era la primera vegada que portava tant de pes a l'esquena després de la operació i ho he portat molt bé. Això de fer peses m'ha reforçat bastant les espatlles.

Penjant el menjar per a que no ho agafin els óssos i altres bestioles