Més metges

He passat una setmana de metges. Pensava que ja no tornaria a passar però sembla que la era post-tractament està plena de forats buits de coneixement. Al final l'oncòleg em va atendre perquè el meu dolor a l'esòfag augmentava i ja feia massa setmanes que durava. Em van tornar a fer un anàlisi de sang per mirar com anaven els meus leucòcits i ja havien millorat una mica però encara estic baixa. El passat dijous em van fer una tomografia computada de pit i coll que va sortir que no semblava haver cap massa apretant el meu esòfag. El dimarts em van fer una endoscòpia i no han vist res d'anormal. M'han tret mostres de teixit per analitzar però no esperen trobar-hi res. També em van fer provar una medicina molt forta per si tinc reflux d'àcid de l'estómag i no només no em va millorar la sensació que tenia sinó que em va donar nàusees i ganes de vomitar durant uns dies. De moment, avui em sentia millor i la infermera oncòloga m'ha comentat que tenint en compte els resultats de la tomografia i la endoscòpia ella creu que és com un espasme dels músculs a l'esófag. Probablement la recuperació de la quimio fa que sigui més difícil relaxar aquests músculs i fan com espasmes. Ella confia que conforme em vaig recuperant de la quimio això s'anirà alleujant. M'aniran seguint els leucòcits per veure si també tornen a la normalitat.

Després d'esperar tres setmanes, avui per fi hem fet la visita de supervivència, que és una formació d'una hora de durada en la qual ens expliquen com serà el seguiment a partir d'ara i recomanacions de com viure per evitar recurrència o un altre càncer. Incloïa quin tipus d'alimentació (poca o gens carn vermella, principalment verdures i proteïna en forma vegetal i si ha de ser animal que sigui peix o aviram, fruita, evitar begudes carbòniques, etc...), la importància de fer exercici aeròbic almenys 20-45 minuts al dia (redueix més del 30% la recurrència del meu tipus de càncer), reduir estrès, etc... També m'han comentat que d'aquí a un any, si la menopausa causada per la quimio no canvia (o sigui, no em ve la regla) em canviaran de medicació del Tamoxifen a Inhibidors d'aromatasa. Aquests poden causar osteoporosis i per això m'hauré de vigilar molt de prendre vitamina D i calci, però ara encara no tinc aquest problema.

El mal de genolls se m'ha reduït considerablement, cosa que s'agraeix perquè demà començo a treballar. El cabell ja m'ha crescut lo suficient per a que sembli que me l'he tallat expresament molt curt en comptes de venir de quimio. Vaig anar a l'oculista per què cada cop em costava més llegir i m'han receptat ulleres de llegir. Però el metge em va dir que no les usés massa perquè encara tinc bona vista i no vol que acostumi malament els ulls. Només les he d'usar quan realment no veig bé, que normalment és als vespres o quan estic bastant cansada. Això, m'ha dit, no té res a veure amb la quimio, sinó que ve amb l'edat.

Provant les ulleres noves

Els dies se'm fan ja bastant avorrits. Tinc ganes de tornar a treballar i veure gent i sentir-me útil. Quan em trobo bé aconsegueixo no pensar en el càncer. Hi ha dies que tot em sembla que ha sigut un malson i que de cop m'aixecaré al matí i veuré que no han passat els últims nou mesos.