La tornada a la feina

Ja he treballat 6 dies i no ha estat tant malament. Per un cantó tenia ganes de sentir-me ocupada mentalment i per l'altre no tenia ganes de tornar al meu estrès d'anys anteriors. Els companys de feina i el meu jefe em van rebre molt bé i m'han deixat clar que no m'estressi i que comenci a poc a poc, així que ha estat una setmana tranquil·la amb poca feina. Ha estat bé parlar amb certa gent i recordar en el que treballava. Me n'he adonat que no necessito llegir cap protocol per poder clonar. Encara me'n recordo de tot. He llegit molts articles científics relacionats amb el càncer per tema de feina i me n'he adonat que encara que m'agradi també m'estressa perquè no aconsegueixo mai deixar de pensar en el meu càncer. És molt difícil no pensar en el que m'ha passat si gairebé tot el que llegeixo va relacionat amb càncers diversos i contínuament he de mirar gràfiques de supervivència de pacients en estadis finals. Lo bo: la ciència està avançant tant que en uns anys tindrem moltíssimes més medicines per curar el càncer; lo dolent: a algunes encara els falten bastants anys abans de ser accessibles per a tothom.

Una de les dedicatories que em van escriure a la feina com a benvinguda

El dimecres estava esgotada, havia anat en cotxe i trobat caravana dos dies seguits i això és el que em va cansar més. Intentaré agafar el tren més sovint. Allà almenys sempre em puc asseure i puc descansar o llegir. Passar d'estar a casa la major part del dia a faltar 11 hores cada dia és realment colpidor. Per sort, a la feina vaig cada migdia a passejar una bona estona per poder fer una mica del meu exercici diari i veure la llum del dia (a la meva taula de la feina no hi ha llum del dia). Vaig tenint alts i baixos, a vegades contenta d'estar treballant i a vegades plantejant-me què coi faig tornant a fer el mateix que feia abans de la diagnosi.

Aquests últims 10 dies he aconseguit fer cada dia el meu objectiu d'exercici diari, he aconseguit menjar cada dia proteïna en cada un dels menjars, he afegit cúrcuma en els meus menjars de manera regular i he pres molt de te verd. He decidit tornar a beure llet de vaca (només bevia llet d'ametlles) perquè després de llegir bastants articles me n'he adonat que no em pot causar recurrència (de fet, està recomanat prendre productes làctics per evitar càncer de colon) i així m'és més fàcil mantenir els meus objectius de proteïna diaris. També intento fer la meva meditació diària i exercicis de respiració de ventre.

Els resultats de l'endoscòpia van tornar negatius i el meu dolor a l'esófag ha anat disminuint amb els dies, igual que el del genoll. El que no baixen són els fogots, però això podria durar anys.

Al setembre venim a Barna i Graz, a veure-us a tots i gaudir d'Europa. Avui ja somniava en passar-nos una tarda prenent alguna cosa en alguna de les terrasses de la zona peatonal de Graz, veient la gent passar,... i anant a la platja a la costa brava. M'he recordat dels gelats de la plaça de la revolució de setembre de Gràcia i de les cerveses de la plaça del rellotge de Graz. De les tapes a la Esquinica i la Schwarzwälderkirchtorte al llac de Thalersee. De les vaques pasturant als Alms austríacs i dels escaladors a les parets de Montserrat. De les flors i fruites del bosc que omplen els sotaboscos austríacs i dels pins i les aigües cristal·lines de les cales de la costa brava. He enyorat les tempestes espectaculars d'agost a la costa brava o del juny a Graz; els llacs i les termes de Styria i la bellesa impresionant dels Pirineus; anar amb bicicleta per les platges de Barcelona i pujar les escales a la torre del rellotge de Graz; els concerts d'estiu d'ambdós ciutats, l'art al carrer, ....