El guia en el meu camí: Visita a l'oncòleg

Avui he tingut la primera visita de revisió a l'oncòleg. M'ha preguntat com em trobava i m'ha palpat per tot arreu a veure si es veien nous bultos. Segons ell tot sembla bé. Només li ha preocupat que encara tingui tants fogots (en tinc un cada dues hores). En teoria poc a poc m'anirà baixant la intensitat però això encara no ha passat. Com que hi ha gent que diu que es necessiten entre 4 i 6 mesos perquè el cos s'acostumi doncs ens hem donat de marge uns mesos més. La propera revisió ja serà a l'octubre i diu que si aleshores encara en tinc tants podem plantejar-nos una medicació. El proper mamograma serà a finals d'any i la ressonància el maig següent.
Dels efectes col·laterals de la medicació em queden tremolors de tant en tant i algunes palpitacions. M'han donat ansiolítics per a veure si així ho puc controlar. També creuen que millorarà amb el temps.
Tinc bastanta energia i sempre tinc molta gana. El metge diu que tenir molta gana és bo. Jo intento no menjar sempre que tinc gana perquè m'han dit que no m'hauria d'engreixar (les cèl·lules grasses també produeixen estrogen) i de moment ho porto tot bastant controlat. Faig una hora diària d'activitats en que acceleri el cor (caminar ràpid, bici, el·líptica) i dues vegades a la setmana mitja hora de peses per recuperar el múscul que he perdut durant la quimio. Tot són recomanacions dels metges/infermeres per reduir la possibilitat de recurrència i retornar a l'estat físic sa.
La feina se'm fa més planera i ahir vaig gaudir d'una xerrada genial d'un company de feina sobre avenços que estem fent per combatre el càncer. No puc explicar de què va perquè és confidencial però són molt bones notícies pel futur de tots nosaltres. M'anima molt que tota la feina que fem els científics pot donar a vegades tants bons resultats. L'esforç ha valgut la pena. Les hores de més, les nits perdudes, els assajos repetits, els quilòmetres amunt i avall cada dia en el laboratori, els articles llegits, les teories provades i moltes vegades rebatudes, les teories que ha resultat ser certes, la feina repetitiva i la feina innovadora, els assajos a animals, tants animals sacrificats, els assajos a humans, tants com esperances, l'esgotament infinit d'alguns dies després de treballar 12 hores sense parar, els errors, les queixes, els encerts, les idees, les gràfiques, les cromatografies, les proteïnes, l'ADN, els que netegen els utensilis de laboratori, els que ens porten el material, l'encarregat de reposar el cafè i la llet, l'empresa de seqüenciació ultraràpida, la quantitat de gent que dedica els caps de setmana a cuidar dels cultius cel·lulars i els animals.... Cada un hi posa el seu gra de sorra i gràcies a tots avancem en camps que semblaven impossibles fa uns anys.

Per celebrar les bones notícies de que el metge ha dit que tot va bé hem anat a sopar a fora i hem descobert que Sunnyvale té també música tipus de festa major gratis al carrer. He pogut ballar una estona al ritme de música pop-rock: