Els últims mesos he tingut un mal d'esquena agut, la grip, una infecció d'streptococus group B i he detectat un bulto a l'aixella dreta (la del càncer). Excepte la grip, cada un d'aquests episodis em fa tornar enrere i reviure la por de la possible tornada del càncer. M'he de recordar a mi mateixa que potser el mateix dolor d'esquena l'havia tingut anys abans (abans del càncer) i que no té cap relació. M'he de convèncer que una infecció és una cosa normal que passa a tothom de tant en tant. M'he de dir a mi mateixa que tinc bultos al cos que mai m'hi havia fixat i que potser sempre han estat presents. Els metges m'han dit que cap d'aquests episodis té relació amb el càncer però que mesuri el bulto i que si creix o començo a perdre pes aleshores sí que seria un senyal dolent. De moment el bulto en qüestió no sembla créixer i no hi ha manera de perdre pes, ans al contrari, així que tot sembla bé i em tranquilitzo.
Aquests dies pensava que lo que més angoixa és no saber. Pots trencar-te les banyes mirant-te tots els possibles símptomes i igualment res no canvia. Depèn de quines mutacions tingués el meu càncer és molt més possible que torni o bé ja no tornarà mai més. Potser tot el que faig per evitar la recurrència no serveix de res, però em sento que tinc un petit control sobre el meu futur pel fet de fer la vida més sana possible. Encara que en realitat sé que no controlo res totalment.
Pel que fa a la meva salut física, després d'aquest mes dolent torno a fer exercici cada dia, intentant fer la hora diària d'activitat cardio i intercalant peses. Vaig dilluns i dijous a zumba i m'encanta. Em dóna la sensació d'estar en una festa major contínua (tenim una professora llatina i gairebé totes les cançons són de ritme llatí). Ara els dimecres al migdia tenim ioga a la feina, genial també, la professora és molt bona i sap donar una classe per tots els nivells. No hem caminat tant perquè ha plogut molt però de seguida que ve un trosset de bon temps sortim a les muntanyes.
Últimament també he estat immersa en comiats: La professora de les classes de pintura per pacients de càncer (que encara faig cada dues setmanes) ens ha dit que es jubila. La meva professora d'alemany se'n va a viure a Los Angeles. Quatre persones del meu equip a la feina se n'han anat a treballar a un altre lloc (un d'ells era el meu nou jefe i l'altre el jefe d'aquest). M'ho he pres com un senyal de canvi positiu. Una part de la vida acaba i una altra comença.
Pel que fa a efectes secundaris de la quimio em queden molt pocs. El cabell ara ja m'ha crescut bastant i es veu bastant arrissat quan està moll (per la pluja o la suor al tornar de gimnàs). Ja he recuperat tota l'energia i torno a sentir els olors. El que he notat més és que ja puc pensar clarament, em puc concentrar i entendre millor a la gent, ja no em costa tant parlar i em noto que el meu cervell ja ha perdut l'estat d'emboirament en que es trobava durant i després de la quimio.
Estic participant en dos assajos clínics relacionats amb aplicacions al mòbil per ajudar a pacients de càncer. Un és de la Universitat de Texas i és usar un app anomenat "Headspace" que és de meditació. He de meditar uns 10 minuts cada dia i respondre enquestes de salut i estat emocional cada diverses setmanes. De moment estic molt contenta i l'app en qüestió està molt bé. El recomano a tothom que comenci i vulgui aprendre a meditar. L'altre app és de la Universitat de Chicago i encara està en desenvolupament. Jo ajudo en el disseny. He de donar recomanacions sobre quin tipus d'aplicació ajudaria als pacients de càncer a fer més exercici i com motivar-los. Després he de provar l'app durant unes quantes setmanes i donar recomanacions de com millorar-lo. M'ho passo pipa i així ajudo a altres com jo.
 |
| Pintant més flors a la classe de pintura |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada