Aprenent a deixar anar

Els psico-oncòlegs recomanen que quan et preocupa alguna cosa facis tot el que pots controlar per reduir aquesta preocupació, i quan ja no hi ha res que puguis fer aprenguis a deixar anar, a alliberar-te'n. És més fàcil de dir que de fer, però ho intento. Un exemple que em deia avui un facilitador de grups de suport per pacients de càncer era: "si et preocupa que quan arribis a casa després d'una operació no tindràs ajuda assegura't abans que la nevera estarà plena, que un familiar o amic et vindrà a veure i t'ajudarà, que algú et cuinarà i fins i tot potser contractes a algú que et netegi. Un cop ho tens tot organitzat allibera't de la preocupació i asserena't."

Així que com que em segueix preocupant de tant en tant que el càncer torni jo segueixo fent recerca. Aquests dos últims mesos han sortit dos estudis en que associen el consum de productes làctics amb el creixement dels tumors depenent d'hormones (el meu, el de pròstata). Fins ara hi havia la teoria, però com que els productes làctics redueixen els riscs d'altres càncers, no quedava clar què era la veritat. Hi ha hagut un estudi en ratolins, que donant-los sèrum de llet s'acceleraven els càncers implantats de mama amb receptors d'hormones positius. L'altre estudi és més fiable ja que s'ha comprovat en el seguiment d'un grup molt gran de gent (>22000) que aquelles que tenien intolerància a la lactosa tenien significativament menys càncers de mama (enllaç a un dels estudis). Així que torno a deixar els productes làctics. Però com que els bacteris del iogurt són tant bons per reduir alguns càncers i enfortir el sistema immunològic he començat a prendre'm probiòtics en forma de pastilla i més xucrut (fet a casa, és col amb els mateixos bacteris que el iogurt).

Un altre estudi interessant és el que ha sortit fa poc (aquí l'enllaç) en el qual s'ha descobert que fer dejú de 13 hores o més diàriament redueix més d'un 30% la recurrència del càncer. El seguiment ha sigut de més de 10 anys en 2413 dones. Com més hores passaven fent dejú més es reduïa la possibilitat de tornada del càncer. Òbviament jo m'he apuntat al carro i ja fa una setmana que provo les 13-14 hores diàries de dejú. Sopo aviat i esmorzo tard. Al matí tinc gana però em dic a mi mateixa que això és part del tractament i després d'una estona se'm passa. Fer dejú no és una idea nova, hi ha altres estudis que demostraven que fer dràstica reducció calòrica intermitent, per exemple dos dies per setmana només prendre 500 calories en comptes de les 2000 calories habituals, redueix alguns tumors.

Ara que ja he afegit coses al meu dia a dia que sí que puc controlar em toca aprendre a deixar anar de tot el que no puc controlar. En unes setmanes em faran la primera ressonància magnètica després del tractament, i uns dies després la visita amb l'oncòleg per a revisió. Mentrestant no puc fer res més. Aprenc a deixar anar les preocupacions, a alliberar-me'n...

Els jardins estan més plens de flors que mai degut a les pluges, els carrers perfumats de tanta harmonia, els ocells piulen i flirtegen, jo em dedico a fruir d'aquest paradís en que vivim, passejo, llegeixo, escolto, ensumo, pinto, ballo, ric... ja no compto per dies, ni per mesos, ja començo a comptar per anys. Fa un any que vaig acabar la quimio, un any menys a comptar, un any més que tinc.

Roselles: quadre acabat

Nenúfar: quadre en procés