Segona part en curs

Ja torno de l'hospital. M'acaben de donar l'alta de la operació de DIEP flap. És a dir, finalment m'han posat greix de la panxa al pit. Com que posen tota una bossa de greix, incloent les venes i artèries que proveeixen per a que visqui la operació dura moltes hores i es necessiten com a mínim 2 cirurgians especialitzats per dur-la a terme. Ho fan amb microscopis. La meva operació va durar 10 hores, molt més de l'esperat. M'han dit que les meves venes eren molt primes i va costar molt més de connectar-les.

Una operació tan llarga porta molta recuperació. Al final no em van fer transfusió de sang i el metge em deia avui que és la millor recuperació que ha vist en la seva carrera. Els primers dies estava tan grogui que em vaig fer les preguntes obligades en aquests casos: valia la pena? he fet la decisió correcta? Però un cop passen els dies i puc començar a menjar i em treuen el catèter de l'orina i em deixen començar a caminar aleshores tot començar a quedar el la nebulosa de l'oblit. Si no perdéssim la memòria cada dia una mica no podríem viure.

Val a dir que encara em fa bastant mal tot el ventre, però no el nou pit en el qual no hi tinc sensació. Em fa mal especialment quan tosso però avui ja gairebé no he tossit. L'aspecte és bastant semblant al seu pit original, però sense mugró. Això anirà més tard, on poden optar per fer un "origami" amb pell meva o bé un "tatuatge 3D". A veure que té pensat el meu cirurgià.

Hem tingut la sort de poder passar bona part del mes de Març a Graz, visitant la família. Tot i que la visita ha sigut una mica incidentada hem tingut molt bon temps i he pogut disfrutar de passejar per aquesta ciutat tant bonica molt més que mai abans. Vam arribar que era hivern i vam anar-nos-en en primavera. En tres setmanes tot va començar a florir. Un espectacle que a Àustria és especialment espectacular.

Graz Uhrturm, Meri i flors