Un ensurt de vertigen

Ja fa més de tres mesos de la operació de reconstrucció, més de dos anys del final de la quimioteràpia, més de dos anys i mig del diagnòstic de càncer. La majoria dels càncers agressius es troben dins d'aquests dos primers anys. Les persones que jo he conegut que els ha tornat el càncer han sigut dins dels primers dos anys després del tractament... o vint anys més tard. I normalment es descobreix en una ressonància magnètica. Així que jo esperava la meva ressonància dels dos anys com una fita molt important.

Just un parell de setmanes abans de la ressonància em vaig llevar un diumenge al matí amb molt vertigen. Especifico: em vaig llevar ja marejada com després d'haver passat dues hores de co-pilot a la carretera de Big Sur (equivalent a les costes del Garraf), amb ganes de vomitar i incapaç de menjar. Al moure'm per la casa el cap em va començar a donar voltes. Tota l'habitació al meu voltant girava i girava com un calidoscopi. No podia caminar perquè perdia l'equilibri.

Òbviament em vaig espantar molt. Pensava que podia ser un tumor cerebral. A urgències em van dir que possiblement era un virus i que se m'aniria en una setmana, màxim deu dies. Que no em mogués massa i sobretot no anés a treballar ni conduís. Després de passar-me un dia sencer gairebé dormint vaig tornar a mourem i el mareig venia a vegades però ja no tant fort. A la feina em van dir que caminava fent esses. Després de 10 dies exactes em vaig llevar pitjor que la última vegada. Vaig anar a la fisioterapeuta i resulta que tenia "Vertigen posicional paroxismal benigne": unes pedretes de la orella que es necessiten per a mantenir l'equilibri s'han mogut de lloc i fins que no es tornin a col·locar bé el cos no és capaç de mantenir bé l'equilibri. Aleshores el cervell es descontrola i no sap si està donant voltes. Per sort, té solució fàcil. Hi ha molts exercicis que la fisioterapeuta em va ensenyar (i que es poden trobar al Youtube) per a poder col·locar les pedres a lloc i després re-entrenar el cervell a mantenir l'equilibri. Van descartar que era un tumor cerebral.

Tres setmanes més tard, després de fer molt exercicis vestibulars i uns quants dies més de mareigs, finalment ja em trobo totalment bé. De fet, l'experiència ha sigut tota una aventura que m'ha ensenyat a respectar molt a la gent que té vertigen. És horrible! És una malaltia molt deshabilitadora. Espero que no em torni a passar.

Com a sorpresa final, la ressonància dels dos anys ha sortit que no hi ha evidència de càncer. Així que tot ha acabat amb un alleugeriment molt gran i ganes de viure molts anys més.

Aquest fenomen del vertigen m'ha servit per a aprendre també a fer exercicis per reforçar la panxa, les espatlles i els braços. La fisioterapeuta m'ha donat deures de reforç per fer a casa i m'ha donat els vist-i-plau per a tornar a portar motxilla i començar al meu ritme pre-operació d'exercici físic.

Focs artificials del dia de la independencia americana