La visita a la infermera oncòloga ha estat amarga: ni se n'havia adonat que els enzims del fetge estaven tant alts i no sabia si era important o no (nosaltres som uns dels primers pacients que ha tingut). Ha preguntat al metge i li ha dit que senzillament ho "vigilem". A mi m'ha sonat a un "no tinc ni idea de què fer". Així que em poso a mirar a Internet (intentant mirar només pàgines web científicament correctes) i veig que: 1) el Taxol genera aquests enzims elevats en un 25% dels pacients que el prenen (no diuen què s'ha de fer ni si és bo o dolent) ; 2) menjar massa proteïna pot saturar el fetge; 3) els espàrrecs, remolatxa, api i carxofes són detoxificants del fetge. Increíblement, abans de llegir tota aquesta informació, ja havia posat una remolatxa i api a l'amanida del migdia i teníem preparada sopa d'espàrrecs per sopar. Per acabar-ho d'adobar a la bossa de verdures dels dimecres ha vingut una carxofa i tres remolatxes gegants. Coses del destí?
Les meves pintures evolucionen. En comptes de repetir la pera amb altres colors (que era la idea original) he decidit fer una poma. Només he fet la primera capa, que segons la nostra professora ha de ser sempre amb els colors més foscos del quadre. Quan s'assequi ja es podran anar afegint capes més clares:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada