Avui he intentat prendre'm un dia tranquil. A la nit m'ha despertat el dolor a les articulacions i músculs diverses vegades. I durant el dia, si em passava dreta massa estona em feien mal els turmells. Em pregunto què pot fer la quimio que em donen per a que hi hagi aquests dolors. M'agradaria tornar-me molt petita i poder veure les molècules interaccionant dins del meu cos i entendre què és el que hi està passant. Des de que he començat la quimio no deixo de preguntar-me si cada un d'aquests efectes secundaris té una explicació biològica que podria fer-se servir per a entendre i guarir el meu cos. Com més dies passen més curiositat científica m'agafa per conèixer el que em fa viure. Hi ha tantes coses que falten per saber!
M'agradaria entrar en una màquina del temps i aparèixer d'aquí a 500 anys, quan jo crec que sabrem moltes d'aquestes respostes. Aleshores em dedicaria a fer tots els cursos possibles sobre el cos humà. M'imagino que sabrem molt més però també hauran aparegut malalties noves que ara no existeixen. O igual ja sabrem suficient del cervell humà que podrem usar-lo per guarir-nos: mentalment donarem les senyals apropiades als nostres òrgans per a mantenir-lo sa i no deixar que cèl·lules salvatges anomenades cancerígenes puguin establir-se i fer la seva.
Mentre el futur llunyà no arriba mantinc la confiança en els meus metges.
Aquests dies rebo un missatge al dia per a que contesti dient si he ballat. És del responsable de la creació d'hàbits de la classe de dansa. Vol que cada una de nosaltres faci com a mínim 3 segons al dia d'una dansa. Després la intensitat anirà augmentant.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada