dimecres, 29 d’abril del 2015

Q: 7è cicle, 14è dia

Ja veig el cim. Estic a l'aresta final. Ja no hi ha res que em pari.

Els anàlisis de sang han sortit gairebé idèntics al cicle anterior. Els vist-i-plau per l'últim cicle està confirmat. Ni la neuropatia lleu que pateixo ni els nivells baixos de glòbuls rojos són raons per parar-ho.

Els companys de l'escola d'escriptura m'havien de comentar avui per xat conjunt el meu últim exercici escrit. M'han dit que he millorat molt la llengua (el meu punt feble) i que les escenes que faig aconsegueixen crear intriga i voler seguir llegint, el més important per a un thriller.

M'han preparat la meva rutina al gimnàs i mesurat el meu estat físic aquest migdia. M'han dit que ja començo amb bona forma. Ara ja només toca millorar.

A la classe de pintura ens han confirmat que fem una exposició dels nostres quadres el dia 6 de Juny. Hem de seguir pintant fruites.

Ha sigut un dia intens i em trobo cansada però contenta. Tinc ganes d'acabar. Ho celebrem amb Apfelstrudel.

La bossa de verdures d'avui ens ha portat una sorpresa agradable: Nopalito (fulla de cactus). No és la primera vegada que la cuinem, vam aprendre a fer-ho quan vam visitar Arizona. Haurem de revisar les receptes que tenim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada