La realitat és que saber tant no ajuda, jo que sé que no hi ha trucos, ni secrets, ni mentides, ni medicaments miraculosos. La realitat és que hi ha molts càncers que tenen bones cures i altres que no en tenen. Que hi ha molt camí per fer i que cada any s'aprèn molt però també se sap que encara falta molt.
Jo treballo en diverses medicines que es consideren la nova generació de medicaments que els propers anys sortiran al mercat, però encara cap ho cura tot. Encara hi ha moltes coses desconegudes i tot i que cada cop els medicaments són millors (curen més amb menys efectes secundaris), pocs són els que tenen fiabilitat absoluta per a tots els pacients. Per sort, el meu és un dels que s'ha investigat més i hi ha més solucions, però encara hi ha gent que mor si el seu càncer té certes característiques o es descobreix massa tard.
Si voleu saber sobre la història de la recerca del càncer hi ha un reportatge ara molt i molt bo a PBS. Són tres capítols de dues hores cada un, en anglès. Surt el Josep Baselga. No sé si ho podeu veure des d'Europa però si podeu els capítols van en un ordre en concret: 1)Magic Bullets, 2) The Blind Men and the Elephant, 3) Finding the Achilles Heel. El link: http://www.pbs.org/kenburns/cancer-emperor-of-all-maladies/home/
Des de la meva semi-ignorància científica, agraeixo a tots aquells que abans meu han investigat sobre el càncer, a tots els pacients que es van atrevir a participar en assajos clínics, a totes aquelles persones que han donat diners per a la recerca i ,sobretot, a tots aquells que es van atrevir a tenir idees innovadores que contradeien la noció de la malaltia i així van anar trencant mites i construint un camí ple de possibilitats.
A fora i a dins meu, segueixen naixent flors a cada instant:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada