Avui he acabat de llegir un llibre que m'ha deixat una idea al cap: La gent acostuma a comptar els anys que fan conforme va passant el temps de manera acumulativa. Quan tenim 10 anys som nens, quan tenim 20 som joves, quan tenim 30 encara creiem que som joves, als 40 és el millor moment de la vida, als 50 ve la crisi, etc.... En canvi, quan una persona té càncer compta els anys al revés: si em queden 5 anys de vida és perquè ja sóc molt gran, si em queden deu ja no ho sóc tant, si em queden vint ja sóc relativament jove....i si em queden 43 em queda tota una vida.
Amb aquest idea al cap passejava avui per les platges de Santa Cruz i gaudia d'un dia magnífic, cosa que es pot fer amb qualsevol edat.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada