La revisió del segon cicle ha anat bé. Els meus glòbuls vermells i blancs estan més baixos que el cicle anterior, però això és d'esperar. A cada cicle baixaran més, de manera que cada vegada em sentiré més cansada (menys glòbuls vermells vol dir menys oxigen) i amb més possibilitat d'agafar infeccions (menys glòbuls blancs). En el moment que estiguin massa baixos necessitaré una transfusió de sang i/o tindré un retard en el dia de infusió del següent cicle. De moment estan a nivells acceptables.
L'oncòleg ens ha tranquilitzat bastant quan ens ha dit que la cremor que vaig sentir al pit a la última injecció és relativament habitual. També ho és la picor al voltant del powerport. M'ha informat que encara que no hagi tingut dolor pel Neulasta, això podria canviar en propers cicles i podria ser molt dolorós. També tindré Neulasta amb els 4 cicles de Taxol.
Aquest cicle he menjat molta més proteïna que l'anterior però com que igualment he baixat en glòbuls no sé segur quin ha estat l'efecte real. Vaig llegir que era el que havia de fer si perdia pes. En el cas que augmenti pes, com m'han dit que passarà gairebé segur en els cicles de Taxol, hauré de reduir calories de tot tipus.
Avui he passat el 25% del tractament, 50% del AC (Adryamicin-Cytoxan), cosa que ja és un gran assoliment. He arribat al segon camp base. Recordeu que estic pujant el K-2.
Mentrestant, he tornat a gaudir a la segona classe de pintura per pacients de càncer. El meu treball començat la classe anterior s'ha donat per acabat i ja l'he pogut portar a casa per penjar.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada