Q: dotzè dia del cicle

Fa uns dies parlàvem al meu grup de suport que hi ha gent que passa per l'experiència del càncer però no aprenen la lliçó que els ha ensenyat la malaltia. Quina és aquesta lliçó? Suposo que per cada persona és diferent.
Jo al principi vaig creure que la meva lliçó era reduir l'estrés a la meva vida, després vaig pensar que la lliçó era fer més esforços per posar més gent a la meva vida (als EE.UU. l'amistat és molt difícil de fer i un amic és molt diferent aquí del que seria a Barcelona), i més tard vaig pensar que la lliçó era que em tocava dedicar-me a escriure en serio i aquest era un temps regalat per a fer-ho, també he pensat que potser la lliçó era que tindria temps per a millorar el meu alemany d'una vegada per totes (veieu que aquestes dues últimes podrien acabar pujant l'estrés i que això aniria en contra de la primera lliçó)...  la veritat és que per molt que hi penso ara no estic segura de quin és el meu aprenentatge.

Avui, al grup de parelles, hem parlat de sexualitat i de com recuperar-la amb els canvis que em generarà la menopausa sobtada accelerada que em provocaran quan acabi la quimio. El que més m'ha agradat és la part d'aprendre a fer-nos un mapa sensorial. M'he imaginat pintant-nos de colors i partint-nos de riure. Qui sap, potser era aquesta la lliçó que havia d'aprendre?

Flors al Rengstorff Park, on passo cada dia a fer la meva passejada.