Q: 3er cicle, 10è dia

Una senyora al grup de suport ens ha explicat avui que unes setmanes després de quan li van diagnosticar el càncer el seu nòvio la va deixar. Portaven un any sortint. No és la primera vegada que sento això. La primera reacció és de com pot algú ser tant cruel, tant cabró. Després m'he recordat d'una companya de feina que vaig tenir fa molts anys la qual va deixar el seu promès unes setmanes abans de casar-se perquè ell va tenir un accident que li va tallar les dues cames. També vaig pensar que ella era cruel i cabrona (tot i que mai vaig atrevir-me a dir-li).
De cop m'he preguntat què deu passar pel cap d'aquestes persones que fan aquestes coses. Tenen por al que els espera en el futur? Tenen por a no poder ser lliures de fer i desfer sense dependre d'una altra persona? Són covards per no poder afrontar un futur que creuen que no els pertoca? I quins remordiments els deu quedar pel reste de la seva vida? Podran viure sabent el que han fet?
Des de que estic a Califòrnia he pensat molt sobre la manera diferent de pensar de la gent. Aquí, on tots venim de diverses parts del món, podem tenir converses de les més surrealistes. Els límits del que la gent considera bo i dolent són totalment relatius, no només entre cultures sinó també dins la nostra pròpia cultura.

Mentrestant, avui he tingut un dia que jo considero bo. Tinc palpitacions des d'ahir, una mica de mal als ossos del pit i un gust estrany a la llengua. Les palpitacions són certament un dels efectes secundaris que més em neguiteja però avui ja n'he tingut moltes menys que ahir. Ja em va passar el mateix dia nou del primer cicle. La infermera em va dir que ho vigilés així que ho vigilo. El mal als ossos vol dir que la medul·la òssia està treballant de valent per fer noves cèl·lules i també m'ha passat a altres cicles, és normal. El gust estrany a la llengua és que ja he perdut part de la primera capa de cèl·lules de la llengua i els meus receptors del gust s'han vist afectats, també és normal.
No hi ha nous parts de roselles, però puc comptar un dia menys pel final de la quimio, ja només en queden 75.

Flor davant d'un jardí a Palo Alto