Q: 3er cicle, 7è dia

Gent que ha passat per la quimio recorda com una des les característiques més importants l'estat d'ofuscació en que està el cervell. És com si hi hagués una boira espessa que no et deixa pensar i fer coses amb claredat. De fet, és semblant a l'emboirament que passem quan estem en un moment personal de màxim estrès, però més intens. No necessàriament estrès en el sentit de fer moltes coses sinó en el sentit d'estar molt preocupat per alguna cosa durant massa temps.
Em pot passar que en una conversa amb altres persones veig com un halo blanquinós al voltant de la persona que estic intentant escoltar. També pot mostrar-se mentre llegeixo un llibre en que de cop les lletres són difícils de seguir, una mica borroses. També crec que afecta a la meva manera de pensar aquests dies. Començo certs tipus de raonaments mentals que després no puc seguir. No sempre és intens, però és una sensació que està contínuament en el cap.
Com la majoria dels altres efectes secundaris de la quimio, com que ja sabia que passaria no em preocupa en excés. Sembla que pot durar fins a unes setmanes després de la última infusió, així que millor que m'acostumi.

Avui ha sigut un dia bo i a més he tingut la oportunitat ve veure el naixement d'una rosella al nostre balcó. Al matí només es veia una ratlla taronja i al vespre ja estava oberta del tot. La foto és del migdia: