Q: 3er cicle, 4rt dia

Avui fa un mes que vaig començar la quimio. Sembla mentida que ja ha passat tant de temps. Se m'ha fet curt. Em dóna la sensació que el final està a prop. He començat a pensar què faré després de la quimio, què vull fer els propers anys, què faré en el futur. No he arribat a cap conclusió però és de les primeres vegades que començo a pensar en el futur d'una manera més real, com si ara ja existís.
M'he vist a mi mateixa anant a treballar al juliol amb el cabell molt curt i cara blanca. Entrant al mateix laboratori i preguntant-me si seré capaç de treballar com si res. O encara més, si seré capaç de tenir la il·lusió per la feina que tenia les primeres setmanes que vaig treballar a Rinat. Quan encara no sabia el que m'esperava i era feliç de pensar que cada dia anava a salvar vides.
M'he vist a mi mateixa fent plans per la propera vegada que anem de vacances a Europa. Encara hi ha tantes coses que hem de fer i hem de veure. Tantes i tantes muntanyes per pujar, tantes valls i tantes platges.
I més a prop, m'he vist a mi mateixa acampant la tenda en algun lloc de la Sierra a Califòrnia i tornant a observar el cel estrellat lluny de la civilització. He escoltat els sorolls del bosc i la piuladissa dels ocells. He percebut el fred de l'aire del matí i el vent de la collada a tres mil metres. He notat la motxilla pesada a l'esquena xopa de suor i m'he encantat amb el blau dels llacs que trobem pel camí.

Un altre dia ha passat plàcid, sense marejos ni efectes secundaris nous. He dormit millor i m'he despertat descansada. He pogut escriure la novel·la i estudiar alemany. Un altre dia complert, un altre dia menys.

Pujant l'Alta Pic a la Sierra, fa un parell d'anys