Avui al grup de suport hem estat poques, només tres i la facilitadora del grup. Hem aprofitat per entrar en detalls sobre la quimio que jo estic fent perquè una de les que hi havia és nova de fa dues setmanes i li acabaven de dir que li tocarà fer la mateixa quimio que a mi. A ella li agradava saber que al grup hi ha algú que fa tant bona cara i se suposa que està passant pel tractament més dur (o sigui jo). Això de que et diguin que fas molt bona cara anima bastant. La veritat és que com que encara tinc celles i pestanyes i no estic exageradament blanca no semblo massa una pacient de càncer.
A ella l'oncòloga li havia dit també que lo més probable és que el seu càncer era degut a una situació molt estresant que havia passat fa uns anys. Es va divorciar i la van fer fora de la feina gairebé al mateix cop. Ara també està intentant treballar en maneres de reduir el seu nivell d'angoixa. Moltes passen per el mateix camí.
L'altra que hi havia s'acomiadava, ja ha acabat el seu tractament i passa al grup de suport de les "supervivents". Se la veia tat contenta d'haver acabat. Un moment a la vida que no oblidarà i que l'ha canviat per sempre. Ara entra en el món laboral una altra vegada sense saber com canviar la vida,
si és que ho ha de fer.
Avui començava a visualitzar el meu després de la quimio.... una visita a Hawaii?
 |
| Palmera a Maui, fa uns anys |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada