Avui he tingut un dia difícil. M'he aixecat pensant-me que el meu cor em sortia del pit i he decidit enviar un e-mail al metge amb les mesures que havia pres de pressió i pulsacions els últims dies per si eren molt altes. Més tard, tenia visita amb la treballadora social i m'ha dit que millor que aviséssim a la infermera per saber si això era greu i treure'm els nervis que portava. La infermera m'ha comentat que no només la meva pressió i pulsacions no són massa altes sinó que són les mesures normals de la majoria de la població. Com que jo tinc sempre la pressió tant baixa, mai me'n recordo que això no és normal. M'han dit que el que em fa sentir que el cor em va malament és l'angoixa que tinc dins i que mesurar contínuament la pressió i el pols només ho empitjorarà. També, que l'angoixa en sí mateix fa augmentar la pressió i les pulsacions. Així que torno a estar com abans de la quimio, en que només els nervis de pensar el que podia venir ja em feien trobar-me malament. Em diuen que si no aconsegueixo tranquil·litzar-me potser hauria de prendre ansiolítics o anti-depressius, però que de moment intenti amb la meditació i el ioga per veure si jo sola me'n puc en sortir.
Aquesta tarda he fet cas de la professora de pintura i he practicat a casa. Ens va dir que de tant en tant practiquem deixant anar la imaginació i sobretot no sent perfeccionistes. El seu lema és: "El perfeccionisme mata la creativitat". Ara estem preparant una exposició basada en fruites i verdures i hem començat per les més fàcils, jo una pera:
 |
| Inici: dibuixar l'entorn amb un guix |
 |
| Després de mitja hora: el primer esbós |
Ara s'ha de deixar assecar uns dies per a poder-lo retocar. En teoria el quadre està acabat després d'haver fet diverses capes, i l'últim és el fons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada