Avui l'oncòleg ens ha donat els vist-i-plau per a començar la quimio demà. Demà doncs, finalment, dia Q.
Ha estat un dia estrany en el qual m'he acomiadat de la gent de la feina per 5 mesos. He netejat la poyata de laboratori i l'escriptori. He congelat mostres, arxivat ADN, organitzat proteïnes, enviat e-mails amb llistes, mesurat quantitats, calculat eficiències, caracteritzat anticossos i etiquetat tubs. Unes quantes persones no han pogut evitar plorar a l'acomiadar-se.
Ja està aquí, d'aquí a unes hores....
Ara sí que estic una mica nerviosilla, tinc mal de cap i de cop m'ha vingut mal de coll.... però no passa res: Infusions per un tubo. Em guardo per aquestes ocasions especials la farigola de la iaia, amb mel és boníssima, i se'm passa tot.
Una cosa increïble: avui he parlat amb la tia Maria d'Alemanya per telèfon. Això segur que dóna molta sort.
Responent a les preguntes d'alguns de perquè m'havia tallat el cabell tant llarg: bé, ja està solucionat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada