Hi havia una situació en particular que em neguitejava molt: fa un mes va morir una noia de la meva feina de càncer de mama. Va morir el mateix dia de la meva operació de mastectomia. Aquesta noia no arribava a 30 anys d'edat. Quan ets jove tots els càncers van més de pressa, en general, però el seu cas en concret era molt més problemàtic. Ella era "triple negativa" que vol dir que no tenia cap dels marcadors cel·lulars dels quals ja hi ha medicament trobats per matar el càncer. La seva única solució era cirurgia i quimioteràpia. És bastant diferent del meu cas, ja que jo sóc "doble positiva" que vol dir que hi ha molts medicaments que em poden curar, a part de la cirurgia i la quimio. A més jo ja sóc una mica més gran i meu càncer hauria de ser una mica més lent.
Això és el que em dic a mi mateixa, és clar, per no pensar el que no vull pensar, per no pensar en el 10%. Si estic a l'estadi IB vol dir que tinc un 90% de sobreviure als 5 anys.... i hi ha un altre 10% que no.
La por no té res a veure amb una pel·lícula de terror, no hi ha sang ni fetge, ni crits, ni zombis. La por és com una força invisible que et va envaint i et va paralitzant. La por no et deixa pensar, no et deixa actuar, no et deixa reaccionar.
I per això de tant en tant necessites foragitar la por, fer alguna cosa per a que no entri dins teu.
Avui, endevineu què he fet:
 |
| And the winner is.... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada