A les vuit ens hem registrat a la recepció i m'han donat una polsera amb el meu nom i dades, semblant a la de l'hospital. Ens han fet entrar a la sala de infusions i ens l'han ensenyat una altra vegada. Avui hem sabut perquè aquest és el centre d'infusions millor de la zona: és degut a una família que ha donat tots els diners per a l'edifici i per a les comoditats extres que els altres no tenen. És casi com un spa de luxe: 1) cadires reclinables amb massatge i escalfor, 2) mantes calentes, 3) zona espaiosa on pots córrer una cortina i et quedes amb el teu acompanyant dins d'una àrea en que no veus els altres pacients, 4) wi-fi gratuït, 5) sucs i aigua gratuït, 5) massatge gratuït, 6) de tant en tant un membre de la família porta menjar fet a casa per als pacients, 7) DVD amb reproductors de DVD, revistes i llibres també tot gratuït, 8) barrets fets per voluntaris per elegir si ens el volem endur.
Amb tots aquests luxes he de dir que m'agradaria que haguéssim estat les 4 hores que ens havien dit. I és que resulta que sempre diuen 4 hores per un primer dia per si hi ha complicacions, però si tot va bé en dues hores i mitja ja n'hi ha prou. Que és el temps que hem estat nosaltres.
Específicament, el que m'han fet és primer posar gel a la zona del meu power-port (el dispositiu borg que em van posar fa una setmana) per atontar la zona amb el fred i poc després l'han punxat i connectat a un tub (no m'ha fet mal). Aleshores, et miren que puguin treure sang pel tub per comprovar que hi ha bona circulació i després et van injectant pel tub una sèrie de medicaments: primer una solució salina, després dos medicaments antinàusea diferents, després el red devil (el diable vermell, nom químic Adriamycin) que és la primera medicina que mata cèl·lules i té aquest nom comú perquè és molt vermella i pixes vermell després, i després d'una mitja hora la segona medicina que mata cèl·lules (cytoxan) per una hora més. Al final et netegen els tubs amb una solució salina i posen heparina perquè no es coaguli la sang al tub.
La veritat és que no he tingut nàusees i no m'he trobat malament en cap moment, i quan han vingut a fer el massatge ha sigut diví.
Ens havíem portat una bossa plena de coses que potser voldríem durant l'estona que estàvem allà: portàtil, llibres per llegir... i he començat per la teràpia de riure:
 |
| El segon de la saga Wilt, l'únic que tenien a la meva biblioteca |
...però no hem tingut temps de fer tantes coses. L'Artur estava amb el seu ordinador i jo llegia de tant en tant.
A les onze del matí ja érem a casa i hem anat a passejar mitja hora aprofitant que encara em trobava bé, també sense problemes.
Ha sigut a les 2 de la tarda que de cop m'han vingut les nàusees, ha sigut com un fogot intens de ganes de vomitar i moltíssima calor, estava xopa de suor. Ha passat després de dos minuts. Després de 10 minuts un altre fogot similar i ha tornat a passar. M'he pres el medicament per nàusea que ens havien dit que em prengués si em passava això i m'he trobat bé per unes 4 hores fins que m'ha tornat a passar. Aleshores m'he pres el segon medicament que tenim de les nàusees i m'ha trigat molt a fer efecte. El sopar m'ha costat molt menjar, he trigat una hora però ho he aconseguit.
Coses a destacar avui: ens va arribar el calendari Casas ahir al vespre i mentre menjava me n'he adonat que tenia una estrella guiant-me el camí i he pensat que així aquest camí segur que va bé (pels que no heu vist el calendari la família Casas en fem un cada any en el qual cada mes hi ha un grup familiar; aquest any al gener hi ha els Reis d'Orient que segueixen la estrella i dins de l'estrella hi ha la Cèlia i el Lluís).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada