Els matins són una mica difícils, estic una mica marejada però no massa. Més aviat estic atontada, amb una sensació estranya a l'estómac.
Avui m'he tornat a posar les piles en l'escriptura. Resulta que estic escrivint un thriller científic des de fa dos anys i ho tenia gairebé aturat des del moment de la diagnosi. Per un cantó m'encanta escriure'l però per altra cantó necessitava concentració que no trobava. Estic intentant trobar-la un altra cop.
La quimioteràpia se sap que afecta bastant les facultats mentals: perds memòria, fas molts errors semàntics, perds coordinació, tens molta dificultat en multitasking i en fer decisions, etc... S'han fet estudis amb ressonància magnètica en que s'ha comprovat que el cervell es redueix durant un temps. La recuperació pot trigar des de pocs mesos a 4 anys (en alguns casos concrets fins a 10 anys) des de que s'ha acabat el tractament. Afecta especialment a persones amb càncer de mama pre-menopàusiques que han tingut quimioteràpia intensa (que és el meu cas). O sigui que em pregunto què serà de la meva novel·la els propers anys. Com que només afecta a un 10-40% de les pacients em pregunto si intentar seguir escrivint m'ajudarà a que no em passi, però també pot ser que senzillament les meves facultats d'escriure seran bastant disminuïdes.
Bé, que sigui el que sigui, jo intentaré seguir escrivint...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada