No prendre'm medicacions durant el matí ha funcionat però a la tarda la sensació de nàusea ha anat augmentant i al final m'he hagut de prendre un antinàusea. Estar sola tampoc ha estat un problema, he fet el mateix que els dies anteriors: llegir, escriure, passejar una estona.
Diuen que la quimio és un moment en que el teu cos necessita descansar. La quimio no només mata les cèl·lules cancerígenes sinó també les bones i per això tot el cos es veu afectat. Els propers dies tindré la baixada més gran en glòbuls vermells a la sang i cada cop estaré més cansada. La meva sang portarà menys oxigen així que és com estar caminant a alçada. Sí, segueixo caminant cap al pic del K-2, anant cap al primer camp, fent aclimatació.
Un dels problemes que em ve amb les nàusees és no tenir gana de menjar coses que normalment tindria gana. Per exemple, m'encanten les taronges però només pensar en menjar taronges em venen nàusees. I va i avui han passat per casa a intentar-nos vendre taronges
 |
| Carretó de taronges que venien a vendre porta per porta avui |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada