El meu segon dia al grup de suport

Jon Kabat-Zinn

Avui érem 6 al meu grup de suport.
Dues ja acaben el tractament aviat i passaran al grup següent: el grup de suport per als que ja han acabat el tractament i la vida contínua però encara estan febles i tenen por que de el càncer retorni. Les dues havien passat per quimio i cirurgia en aquest ordre, al revés que jo. Una d'elles també feia radioteràpia i aquesta era la seva última setmana. Per elles el procés des que les van diagnosticar fins que han acabat ha durat uns 8 mesos. Les dues ja havien acabat la quimio feia uns mesos i ja els creixia el cabell un altre cop, molt primet, d'uns dos centímetres, ple de canes.
De les altres tres una tot just està enmig de la quimio i la operaran després. Estava bastant relaxada i contenta de que tot anés bé. Cansada però sense grans problemes, a part de que se li han tornat les ungles negres, ha perdut el cabell i té nàusees de tant en tant. Les altres dues encara no han començat res i encara estan esperant resultats. Estaven les dues bastant nervioses volent saber-ho tot però no atrevint-se a preguntar massa perquè encara no saben quin serà el seu tractament.
Coses noves que he après:

• El dia que vagi a rebre la infusió del medicament sobretot no hauria de menjar res que m'agradi molt, de fet millor alguna cosa que no m'agradi gaire, perquè ja mai més podré menjar allò sense tenir una sensació de nàusea i d'estar en la quimio un altre cop. 
• Quan tingui la quimio podria demanar un passi temporal d'incapacitat per a poder aparcar a les places  d'aparcament especials per a incapacitats (més que res m'estalvia temps de buscar aparcament)
• Un dels efectes secundaris del Taxol, el medicament que m'hauré de prendre les últimes 4 rondes de la quimio, és que provoca neuropatia, que vol dir que tens dolor crònic a mans i peus (com cremades o punxades). Una manera d'evitar que aparegui aquest efecte secundari és no fer força amb mans i peus lo qual vol dir no caminar o córrer entre d'altres. 
• Si vull les imatges que han generat de la mamografia, la ressonància i l'ultrasò ho puc demanar al metge i m'enviaran un CD que es pot visualitzar amb un software gratuït i que diuen que és super guai de veure ("really cool").
• Escriure un blog és una forma recomanada de passar el càncer per tenir a prop la gent, però també sobretot per poder dir les coses que no ets capaç de dir en persona o a viva veu. Curiosament una de les participants d'avui dóna classes de com fer blogs a persones amb càncer. 
• Quan acabes el tractament és molt difícil poder separar la teva vida del fet que has tingut càncer. Unes participants recomanaven que facis el millor possible vida normal i puguis deixar els grup de recolzament i altres activitats només relacionades amb el càncer perquè sinó tens la sensació eterna que seguixes tenint la malaltia encara que ja no la tens. 

L'Artur ha estat curiossejant llibres a la biblioteca del centre de suport on vaig i ha trobat aquesta frase que va molt bé per acabar el post d'avui:

"You can only have a bad hair day if you have hair"

La traducció no només és la literal: "Només pots tenir un dia de cabell dolent si tens cabell" sinó que els americans també associen "bad hair day" com tenir un mal dia.